L'antipatia és mútua
Sento una profunda antipatia pels navegadors gps. I puc dir que els dos navegadors que he tingut la sentien també per mi. Ja sé que es fa difícil de creure, però us asseguro que el primer navegador m'odiava i el segon va fer que em llancés contra un autobús, tan pendent com estava jo del seu "gire a la derecha cuando sea posible". No va ser possible.
A mi les ordres, concretes, si pot ser. Les ambigüitats al volant em posen molt i molt nerviosa. Els dos navegadors que he tingut eren castellanoparlants. Però no és aquest el motiu pel qual no entenia allò de "cruce la rotonda y tome la octava salida". A veure, ¿compten les direccions prohibides? I el camí de carro que si comptés seria "la tercera salida", el compto també?
Recordo una tarda que arribava tard al Lliure de Gràcia… El navegador em va fer passar per carrers semipeatonals d'accés restringit. Aquella tarda em van fer més fotos que el dia del meu casament. Si ho arribo a saber vaig a la perruqueria.
Els noms i les coses II
Els noms i les coses II
Ja em perdonareu però …
Sempre que veig l'anunci d'una acadèmia d'anglès que presumeix de tenir professors nadius - i més encara si ho diu en castellà "profesores nativos"- em ve al cap la imatge d'un habitant d'una tribu africana amb un os al cap, com aquells que sortien al joc de cartes "Familias de 7 países" explicant als seus alumnes la diferència entre el present simple i el present continuous. (Per cert, com es diu "taparrabos" en català?)
Ja ho sé. El que acabo d'escriure és poc ortodox …
Cosa que em porta a afegir que sempre que sento dir que una cosa és poc ortodoxa, em ve al cap la imatge d'un pope grec, amb aquell barret tan peculiar, la barba blanca i les medalles gegants al mig del pit.
I ara em pregunto, això només em passa a mi?
Si en voleu saber més:
Els noms i les coses I
I ara em pregunto, això només em passa a mi?
Si en voleu saber més:
Els noms i les coses I
Tweet
Torna
Jo també em mossego la llengua
Mossegar-se la llengua
Una de les coses més absurdes que ens passa a les persones (humanes) és això que en diem "mossegar-se la llengua", queixalar-nos-la, vaja, en el sentit literal, no en el figurat. En el figurat no sé si és absurd o no, però a vegades és necessari.
Queixalar-se la llengua, us deia. Un acte reflex, una contracció muscular involuntària, molt dolorosa per cert. Però mireu-vos-ho fredament, és d'una idiòcia extrema. Ets amb un grup de persones i de sobte emmudeixes i fas una ganyota de dolor. De dolor dolorosíssim. I algú et pregunta "Què et passa?" "Que m'he queixalat la llengua"- respons.
M'HE-QUEI-XA-LAT-LA-LLEN-GUA … QUÈ EXTRAVAGANT!!!! Ben mirat també podríem pessigar-nos la cuixa o donar-nos un cop de puny al nas. Imagineu per un moment que de forma totalment involuntària el vostre puny anés a raure amb tots les seves forces al bell mig de la VOSTRA PRÒPIA CARA! Us ho imagineu? No oi? Jo tampoc. Però en canvi ens queixalem la llengua.
"Això és que algú pensa en tu" - et diuen els que tot ho saben - "Coll.... i no podria pensar en sa p… mare?"
Patata al mitjó
Avui començo pels peus, que ja sabeu que m'agraden. MOLT!. I per associació d'idees escriuré sobre mitjons que no m'agraden. GENS!
Perquè mai trobes els que busques quan els busques. I quan no els busques te'ls trobes als llocs més insospitats! I ni que els compris tots exactament iguals, desenes de mitjons negres idèntics, trobar-ne la parella, és un misteri insondable del qual m'agradarà parlar en un altre moment.
Mitjons... Encara recordo la imatge del president del banc mundial europeu, el bo d'en Paul Wolfowitz amb aquella patata (sí patata) al mitjó, quan es va haver de treure les sabates a no sé quina mesquita turca.
Una bona patata al mitjó en el moment més inoportú humanitza moltíssim. Una llàntia a la camisa també, però menys.
Arribats a aquest punt sostinc que hi ha dues classes de persones: Les que quan agafen un mitjó amb forat el llencen ràpidament a les escombraries - i que a més solen ser persones que mai surten de casa sense clínex o sense xiclets de menta o sense diners - O el grup d'individus que el tornen a deixar al calaix i en busquen un altre sense forat. Jo pertanyo al segon grup. Tinc l'esperança que el forat desaparegui, que es faci petit, petit, petit i que els fils es tornin a unir.
Aleshores arriba aquell dia que fas tard i no en pots fer. Aquell dia en que pocs mitjons fan parella, encara que només sigui per unes hores i amb poca llum. Aquell dia que no et recordes que a última hora tens cita al metge. Aquell dia que has d'anar a fer una visita a una mesquita amb les autoritats locals, posem per cas.
AQUELL DIA. Aquell dia que, en treure't les botes contemples amb horror que dus una enorme patata al mitjó per on et surt de manera IN-DE-CENT la punta del dit gros del peu. I aleshores somrius, esclar. Somrius i penses en en Paul Wolfowitz i centenars de fotògrafs immortalitzant la seva patata al mitjó.
I acabo amb una mica de política d'alt nivell. Uns mesos després el tal Wolfowitz va ser obligat a deixar la presidència del BCE per haver-hi col·locat la seva nòvia amb un sou de 193.590 dòlars lliures d'impostos. I tot i això, la noia no va ser bona ni per dir-li "Wolfy carinyu, que tens una patata al mitjó i avui toca visita a la mesquita".
Perquè mai trobes els que busques quan els busques. I quan no els busques te'ls trobes als llocs més insospitats! I ni que els compris tots exactament iguals, desenes de mitjons negres idèntics, trobar-ne la parella, és un misteri insondable del qual m'agradarà parlar en un altre moment.
Mitjons... Encara recordo la imatge del president del banc mundial europeu, el bo d'en Paul Wolfowitz amb aquella patata (sí patata) al mitjó, quan es va haver de treure les sabates a no sé quina mesquita turca.
Una bona patata al mitjó en el moment més inoportú humanitza moltíssim. Una llàntia a la camisa també, però menys.
Arribats a aquest punt sostinc que hi ha dues classes de persones: Les que quan agafen un mitjó amb forat el llencen ràpidament a les escombraries - i que a més solen ser persones que mai surten de casa sense clínex o sense xiclets de menta o sense diners - O el grup d'individus que el tornen a deixar al calaix i en busquen un altre sense forat. Jo pertanyo al segon grup. Tinc l'esperança que el forat desaparegui, que es faci petit, petit, petit i que els fils es tornin a unir.
Aleshores arriba aquell dia que fas tard i no en pots fer. Aquell dia en que pocs mitjons fan parella, encara que només sigui per unes hores i amb poca llum. Aquell dia que no et recordes que a última hora tens cita al metge. Aquell dia que has d'anar a fer una visita a una mesquita amb les autoritats locals, posem per cas.
AQUELL DIA. Aquell dia que, en treure't les botes contemples amb horror que dus una enorme patata al mitjó per on et surt de manera IN-DE-CENT la punta del dit gros del peu. I aleshores somrius, esclar. Somrius i penses en en Paul Wolfowitz i centenars de fotògrafs immortalitzant la seva patata al mitjó.
I acabo amb una mica de política d'alt nivell. Uns mesos després el tal Wolfowitz va ser obligat a deixar la presidència del BCE per haver-hi col·locat la seva nòvia amb un sou de 193.590 dòlars lliures d'impostos. I tot i això, la noia no va ser bona ni per dir-li "Wolfy carinyu, que tens una patata al mitjó i avui toca visita a la mesquita".
 |
| Potser sí que en va fer un gra massa l'home |
Sobren paraules III
Sobren paraules (III) ...
Pleonasme o redundància
Continuo a la busca i captura d'expressions pleonàstiques, és a dir, paraules de sentit idèntic en una mateixa frase. Potser hauré de canviar el títol "sobren paraules" perquè cada dia em costa més trobar expressions pleonàstiques que no sonin forçades, com la previsible " obsequi gratuït" que és pleonasme, sí, però que grinyola, no m'agrada i per això no la vull incloure.
El tema està difícil. Per això quan en trobo alguna no perdo ni un segon a apuntar-la a la Moleskine.
11) Amb el puny tancat:
Amb el puny obert seria la rehòstia!
12)Paret divisòria
13)Pols oposats
Aquest pleoasme és controvertit. Hi ha qui discrepa. Per mi, si són pols, són oposats.
14)Mel d'abelles
I encara m'agrada més quan davant de mel hi afegeixen "autèntica"
15)Lapse de temps
Aquest té nivell, eh?
16)Casc protector
17)Cita prèvia
Sí, senyor! Qui no l'hagi dit mai que tiri la primera pedra
18)Rèplica exacta
Magnífic!
19) Mala maror
Enviat per @quimbailen
20) Mal dolent
Com a eufemisme de càncer. Enviat per @RiusToni
Si en voleu més ...
Sobren paraules I
Sobren paraules II
Tweet
Torna
Bragues per a pollites
Bragues per a "pollitas"
Tornant de l'escola la meva amiga Sílvia i jo ens paràvem cada dia davant l'aparador d'una merceria del carrer de la Salut que exhibia un rètol fet a mà que deia "Bragas para pollitas". Ens feia una gràaaaaacia…. La paraula "pollita" ja no deu existir per referir-se a les noietes. Ara en diem adolescents i - un any abans - preadolescents i les tractem com si estiguessin passant una malaltia, més que no pas una etapa de la vida. Una altra.
No ho he trobat exactament, però crec que en català seria "polletes", que tot sigui dit tampoc sona gaire millor. Que als 13 anys algú et digués que estaves feta una pollita o una polleta feia, com a mínim, ràbia. Et veien ganes de dir-ne una de ben grossa. Forta, perquè ens entenguem.
Sí, les "pollites" han desaparegut, igual que ho han fet el còctel de gambes amb salsa rosa, aquelles postres enoooooormes que en dèiem "pijama", els sopars de fondue amb aquella fortor de vi blanc que no s'acabava d'evaporar mai i les tietes Paquites i les senyores Rosites.
Nostàlgia? No pas!
Tweet
Torna
Més de dos ...
Més de dos són un munt
Molt abans que el Corte Inglés m'informés que ja havia arribat la primavera, vaig començar a tenir formigues a casa. Una formiga fa gràcia, dues també, però una corrua de formigues sobre el marbre de la cuina quan vas a posar la cafetera de bon matí, fa molt fàstic, la veritat. Val a dir que les formigues són una molt bona manera de saber si tens la cuina impecable, neta o si definitivament, necessita "un bon fondo". Les coses com són.
I això em porta a pensar en el munt de bèsties que quan passen d'un determinat nombre, fan angúnia. Per exemple els coloms. Un colom o una parella de coloms, mira, encara t'hi podries encaterinar una estona. Ara bé, quan s'amunteguen tot un grup de coloms sota les taules d'una terrassa la cosa canvia completament. Hi ha qui per acabar-ho d'adobar et diu que són com rates voladores. I mentrestant tu et vas prenent el teu capuccino.
I el mateix passa amb els gats, malgrat que és una bèstia que m'agrada força. Però quan veig més de tres gats junts, l'animal en qüestió deixa de fer-me gràcia i passa a fer-me por.
Mira, coses que penso ...
Torna
Mira, coses que penso ...
Torna
T'has fet gran ?
T'amoïna fer-te gran?
Esclar que no! Segur que quan dius l'edat que tens tothom aixeca les celles i et mira amb desconfiança. Però ¿de debò t’has cregut l’ensarronada aquella de l'edat biològica i l'edat cronològica? Surt de dubtes. Et proposo que llegeixis els 20 punts de la meva llista "T'has fet gran si ..." i comprovis amb quantes de les afirmacions t’identifiques.
T’has fet gran si …
1
Al cartell del Festival de música "Primavera Sound" només et sona la marca de la cervesa
2
Fent algun tipus d'activitat física tens por "de fer-te mal"
3
Després de menjar carn de be necessites passar-te el fil dental
4
Gaudeixes de la placidesa dels diumenges
5
T'agraden els dilluns perquè els fills van a classe
6
Agraeixes que s'acabin les vacances per fer “vida normal"
7
Prefereixes el peix a la carn (literal, sense segones intencions, eh?)
8
Saps gaudir d'una bona migdiada
9
La caixera del súper et tracta de vostè
10
Ja no pots dormir fins a migdia, ni que hagis anat a dormir de matinada
11
Tothom qui té menys de 20 anys et sembla guap@
12
Demanes la tanda quan vas a comprar
13
Estàs al cas de la predicció meteorològica
14
Fas una pausa quan et pregunten l'edat, com si ho haguessis de calcular
15
T'ha atropellat un cotxe o una moto al pas de vianants
16
Portes un assortit de galetes Tries a casa de qui et convida a dinar
17
De tant en tant li etzibes un “No m’escoltes” a la teva parella
18
Et sents repetir als teus fills la mateixa frase - idèntica- que et deien a tu quan eres petit
19
Tens la llagrimeta (més) fàcil
20
Estar més de cinc minuts de genollons esdevé una autèntica tortura
Com cantava Jaques Brel a “Paroles de viellir “mourir cela n’est pas rien, mourir la belle affaire, mais viellir, ô viellir …”
Esclar que no! Segur que quan dius l'edat que tens tothom aixeca les celles i et mira amb desconfiança. Però ¿de debò t’has cregut l’ensarronada aquella de l'edat biològica i l'edat cronològica? Surt de dubtes. Et proposo que llegeixis els 20 punts de la meva llista "T'has fet gran si ..." i comprovis amb quantes de les afirmacions t’identifiques.
Al cartell del Festival de música "Primavera Sound" només et sona la marca de la cervesa
Fent algun tipus d'activitat física tens por "de fer-te mal"
Després de menjar carn de be necessites passar-te el fil dental
Gaudeixes de la placidesa dels diumenges
T'agraden els dilluns perquè els fills van a classe
Agraeixes que s'acabin les vacances per fer “vida normal"
Prefereixes el peix a la carn (literal, sense segones intencions, eh?)
Saps gaudir d'una bona migdiada
La caixera del súper et tracta de vostè
Ja no pots dormir fins a migdia, ni que hagis anat a dormir de matinada
Tothom qui té menys de 20 anys et sembla guap@
Demanes la tanda quan vas a comprar
Estàs al cas de la predicció meteorològica
Fas una pausa quan et pregunten l'edat, com si ho haguessis de calcular
T'ha atropellat un cotxe o una moto al pas de vianants
Portes un assortit de galetes Tries a casa de qui et convida a dinar
De tant en tant li etzibes un “No m’escoltes” a la teva parella
Et sents repetir als teus fills la mateixa frase - idèntica- que et deien a tu quan eres petit
Tens la llagrimeta (més) fàcil
Estar més de cinc minuts de genollons esdevé una autèntica tortura
Ah, no ho havia dit però els punts número 2, 9, 15 i 17 compten el triple.
Les femtes de la Machi
Dels préstecs en 24 h a les caques de la Carmen Machi
Una de les primeres coses que vaig aprendre a la facultat de Ciències de la Informació (aleshores es deia així) sobre la publicitat és que aquesta no inventa res. Senzillament reflecteix el que passa a la societat.
Tweet
Torna
Si això és així la cosa està malament, francament malament. Dels anuncis "Consiga 6.000 euros en 24 horas", vam passar als "Reunifique sus deudas" (això ja era un indici que alguna cosa no anava bé). Avui, en canvi, els anuncis que copen els diaris que tenen la sort de tenir anuncis són els de les cases que compren or i plata (crec que ara el gram està a 30€).
Pel que fa a la televisió, no hi ha dia que pugui escapar de la ubiqua Carmen Machi parlant de les seves femtes, sempre amb dones, per cert. Cosa que em porta a pensar que potser anem restretes perquè fa quatre anys vam demanar un crèdit ràpid de 6000 euros, un any més tard vam reunificar els deutes, inclòs el de 6000 euros, i ara ens trobem que ens hem de malvendre l'anell de la besàvia. Vist així crec que jo també necessito una bocada d'Activia.
Tweet
Torna
Subscriure's a:
Comentaris (Atom)