Patata al mitjó

Avui començo pels peus, que ja sabeu que m'agraden. MOLT!. I per associació d'idees escriuré sobre mitjons que no m'agraden. GENS!


Perquè mai trobes els que busques quan els busques. I quan no els busques te'ls trobes als llocs més insospitats! I ni que els compris tots exactament iguals, desenes de mitjons negres idèntics, trobar-ne la parella, és un misteri insondable del qual m'agradarà parlar en un altre moment.


Mitjons... Encara recordo la imatge del president del banc mundial europeu, el bo d'en Paul Wolfowitz amb aquella patata (sí patata) al mitjó, quan es va haver de treure les sabates a no sé quina mesquita turca. 


Una bona patata al mitjó en el moment més inoportú humanitza moltíssim. Una llàntia a la camisa també, però menys.


Arribats a aquest punt sostinc que hi ha dues classes de persones: Les que quan agafen un mitjó amb forat el llencen ràpidament a les escombraries - i que a més solen ser persones que mai surten de casa sense clínex o sense xiclets de menta o sense diners - O el grup d'individus que el tornen a deixar al calaix i en busquen un altre sense forat. Jo pertanyo al segon grup. Tinc l'esperança que el forat desaparegui, que es faci petit, petit, petit i que els fils es tornin a unir.


Aleshores arriba aquell dia que fas tard i no en pots fer. Aquell dia en que pocs mitjons fan parella, encara que només sigui per unes hores i amb poca llum. Aquell dia que no et recordes que a última hora tens cita al metge. Aquell dia que has d'anar a fer una visita a una mesquita amb les autoritats locals, posem per cas. 


AQUELL DIA. Aquell dia que, en treure't les botes contemples amb horror que dus una enorme patata al mitjó per on et surt de manera IN-DE-CENT la punta del dit gros del peu. I aleshores somrius, esclar. Somrius i penses en en Paul Wolfowitz i centenars de fotògrafs immortalitzant la seva patata al mitjó.

I acabo amb una mica de política d'alt nivell. Uns mesos després el tal Wolfowitz va ser obligat a deixar la presidència del BCE per haver-hi col·locat la seva nòvia amb un sou de 193.590 dòlars lliures d'impostos. I tot i això, la noia no va ser bona ni per dir-li "Wolfy carinyu, que tens una patata al mitjó i avui toca visita a la mesquita".

Potser sí que en va fer un gra massa l'home