Mossegar-se la llengua
Una de les coses més absurdes que ens passa a les persones (humanes) és això que en diem "mossegar-se la llengua", queixalar-nos-la, vaja, en el sentit literal, no en el figurat. En el figurat no sé si és absurd o no, però a vegades és necessari.
Queixalar-se la llengua, us deia. Un acte reflex, una contracció muscular involuntària, molt dolorosa per cert. Però mireu-vos-ho fredament, és d'una idiòcia extrema. Ets amb un grup de persones i de sobte emmudeixes i fas una ganyota de dolor. De dolor dolorosíssim. I algú et pregunta "Què et passa?" "Que m'he queixalat la llengua"- respons.
M'HE-QUEI-XA-LAT-LA-LLEN-GUA … QUÈ EXTRAVAGANT!!!! Ben mirat també podríem pessigar-nos la cuixa o donar-nos un cop de puny al nas. Imagineu per un moment que de forma totalment involuntària el vostre puny anés a raure amb tots les seves forces al bell mig de la VOSTRA PRÒPIA CARA! Us ho imagineu? No oi? Jo tampoc. Però en canvi ens queixalem la llengua.
"Això és que algú pensa en tu" - et diuen els que tot ho saben - "Coll.... i no podria pensar en sa p… mare?"
Hahahahahaa....!!! Estic en un bar i semblo boja (estic sola), perquè he esclatat a riure ben fort en llegir allò del cop de puny al nas. La imatge és divertidíssima!!
ResponEliminaEn el futur, cada cop que em mossegui la llengua, en sentit literal o figurat, em vindrà aquesta imatge al cap i tornaré a riure com ara...veuràs..!!
AhMercè.