Les taques netes

Taca neta

Quan rentes una peça de roba amb una taca, i després de rentada, planxada i plegada la taca persisteix, d'això a casa meva en diem "taca neta". 

Quan eren petits, els meus fills s'havien fet tips d'anar pel món amb taques netes. Jo sabia que allò era una taca neta, ells també ho sabien, tots hi estàvem d'acord i ja n'hi havia prou. 

On més taques netes hi ha ara a casa meva és a les estovalles. Taques netes de cafè, taques netes de vi, altres taques netes… No les veus fins que no pares taula. Són útils perquè indiquen on posar el setrill, el lloc més adient per la panera i sí, en aquell racó una espelmeta tampoc hi quedaria malament..

Allò que de veritat importa

Allò que de veritat importa

L'altre dia, arran de la mort de Rafel Marquina, pare del setrill que no degota, que va donar la volta al món per quedar-s'hi (el setrill) vaig fer aquest tuit. 

"@martaribaudi: Ha mort el pare del setrill antigoteig. No és una fotesa! Els objectes mal dissenyats provoquen úlcera".

Creieu-me. Els objectes mal dissenyats semblen inofensius i no ho són. Ho pagueu amb la salut.

Durant molt de temps vaig tenir a casa una cafetera tipus Bialetti, de les de tota la vida, aquelles que a Itàlia en diuen machinetta. Cada matí, quan abocava el cafè a la tassa, un rajolinet incontinent queia sobre les estovalles. Si parava una mica d'atenció, aconseguia que el raig de cafè anés a caure al platet. Instants més tard la gota que havia quedat al cul de la tassa queia a la meva brusa acabada de posar. Això cada dia.

La llista d'aquests objectes és interminable

- Envasos "abre fácil". (Quan hi posa això en realitat significa que heu d'haver acabat el Grau Superior de Mecatrònica Industrial. Correu, que el període d'inscripció acaba ja!) 

- Tovalloles que no eixuguen

- Gots que es tomben a la mínima

- Ganivets que no tallen i forquilles que no punxen

- Cadires on no t'hi pots asseure

- Llevataps impossibles

Andròmines que et fan sentir mecànicament incompetent (O sigui que a més d'úlcera et deixen l'autoestima per terra).

Objectes amb els quals convivim diàriamient. I ens hi resignem. I només quan trobes el mateix estri que fa la seva feina ben feta (un setrill que no degota, una tovallola que eixuga, un ganivet que talla i un got que no es tomba a la mínima), t'adones que el disseny industrial en realitat té poc a veure amb si l'objecte en qüestió és maco o és lleig; que a banda que sigui estètic, innovador, durable i sostenible, el que de veritat importa és que FACI BÉ LA SEVA FEINA!

Publicat a Núvol, el digital de cultura

Tweet

Torna

Narcisos

És temps de narcisos

Al desembre vaig plantar alguns bulbs de narcís
en un bric de llet. Tres mesos després han florit, i pel que sembla el lloc els agrada.

Els volem perfectes

Fills

Primer n'hi havia prou amb poder-los alimentar. 

Temps després la cosa es va complicar perquè els vam voler amb estudis. 

Dècades més tard, alimentats, amb estudis i amb les dents arrenglerades. 

I ara, a més de tot això, volem que siguin feliços. 

Això dels fills és francament esgotador.

Qui va a Sevilla ...

 Mi-te-les !!!!

Són les cadires de tots els qui hem anat algun cop a Sevilla.

En realitat es tracta d'una instal·lació de l'artista colombiana Doris Salcedo per a la Biennal d'Istanbul 2003.

Salcedo treballa bàsicament l'Art Conceptual, un moviment artístic en el que la idea o el concepte prevalen sobre la realització estètica de l'obra.

Sabeu aquells que diuen ...

Sabeu aquells que diuen ...


Els "cuida't"
Són aquells que quan s'acomiaden diuen "cuida't". Cada vegada que m'hi trobo tinc la sensació que hauria de dormir una horeta més i menjar més fruita. Són els "take care" d'aquí.

Els "correcte"
Per demostrar que paren atenció al que dius van dient "correcte", cosa que converteix la conversa en una mena d'examen oral. Mentre parles ells van col·locant els seus "correcte" ací i allà. A vegades també hi posen un "just".

Els "m'explico?"
Són els que van fer un curs de comunicació efectiva i lideratge i van aprendre que havien de canviar el "no sé si m'entens" pel "m'explico?". 

Els "sí?"
Acaben les frases amb un "sí" interrogatiu. Un sí que destil·la optimisme i entusiasme i que convida a no sé què, però que convida, que obre més que no tanca. M'agrada mil vegades més que els "no" amb interrogant al final de la frase.

Inseparables

Inseparables

Tot va començar una xafogosa nit 

de mitjans d'agost. Des d'aleshores 

res ni ningú els ha pogut separar. 

Fa dies el Capità els va pronosticar una 

ruptura traumàtica. Diuen que, si cal, 

el got donarà la vida per ella.

Pan o cuhillo

I tu què ets: "Pan o cuchillo"?

Ser "pan o ser cuchillo" és una expressió que sempre vaig sentir dir al meu avi, Josep Trepat, per il·lustrar quan s'està en una posició de força o de debilitat davant qualsevol situació a la vida que mereixi aquesta reflexió. I ho deia en castellà, perquè li ho devien haver explicat així i potser també perquè "cuchillo" té més dramatisme que "ganivet".

Un exemple: Si estàs hipotecat fins a les celles i a més la teva economia no passa pel millor moment, el banc et podrà cobrar comissions abusives per qualsevol cosa, precisament perquè tu ets "pan" (i ell és "cuchillo", s'entén).

Afortunadament no sempre és així. Hi ha altres situacions en què tu ets cuchillo, mentre que l'altre (un proveïdor, la companyia de telefonia mòbil, el veí del pis de sota …) esdevé pa. La manera com actuïs en aquesta, la teva posició de força, és cosa teva i diu molt de cadascú. Ara bé, en el cas dels bancs, si ets "cutxillu", UNFORGIVEN (que diria Clint Eastwood.)

Saber identificar quan s'és pa o quan s'és "cuchillo" és summament important per tal de no esmerçar esforços en va. Altra cosa és voler canviar la situació, treballar-s'ho i aconseguir-ho. Com també és important acceptar que la vida gira la truita amb certa facilitat.

I així, tot pensant en truites, en pans i en cutxillus, començo a notar una cosa a la panxa que diria que és gana.

Ara torno

No prendré postres, gràcies

Encara en blanc

En blanc