Pan o cuhillo

I tu què ets: "Pan o cuchillo"?

Ser "pan o ser cuchillo" és una expressió que sempre vaig sentir dir al meu avi, Josep Trepat, per il·lustrar quan s'està en una posició de força o de debilitat davant qualsevol situació a la vida que mereixi aquesta reflexió. I ho deia en castellà, perquè li ho devien haver explicat així i potser també perquè "cuchillo" té més dramatisme que "ganivet".
Un exemple: Si estàs hipotecat fins a les celles i a més la teva economia no passa pel millor moment, el banc et podrà cobrar comissions abusives per qualsevol cosa, precisament perquè tu ets "pan" (i ell és "cuchillo", s'entén).

Afortunadament no sempre és així. Hi ha altres situacions en què tu ets cuchillo, mentre que l'altre (un proveïdor, la companyia de telefonia mòbil, el veí del pis de sota …) esdevé pa. La manera com actuïs en aquesta, la teva posició de força, és cosa teva i diu molt de cadascú. Ara bé, en el cas dels bancs, si ets "cutxillu", UNFORGIVEN (que diria Clint Eastwood.)

Saber identificar quan s'és pa o quan s'és "cuchillo" és summament important per tal de no esmerçar esforços en va. Altra cosa és voler canviar la situació, treballar-s'ho i aconseguir-ho. Com també és important acceptar que la vida gira la truita amb certa facilitat.

I així, tot pensant en truites, en pans i en cutxillus, començo a notar una cosa a la panxa que diria que és gana.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada