I have a dream
A efectes pràctics el primer dia de l'any comença demà. Demà tothom a "lo seu": feina, escola i institut, sense excuses. I avui, una mica d'endreça a casa, per allò que l'acumulació de coses resta energia i posa de malhumor. Miro al meu voltant i m'adono que el que més hi ha a casa són cables. Cables i carregadors. Els vigents i els invigents. Calaixos sencers plens de cables i de carregadors que no goso portar a la deixalleria, no sigui que després no puguem connectar-nos al món. Els cables que van per terra, per sota de les taules i rere les portes s'omplen de borra. N'hi ha que n'acumulen tanta, de borra, que quan hi ha corrent d'aire em sento com en un poble abandonat del salvatge oest.
Somio en un món sense cables, on tot s'endolli per l'aire, fins i tot els llums. Perquè aquesta és l'altra! El millor lloc per llegir de tota la casa i l'endoll més proper està a tres metres. Darrerament em distrec descobrint els "falsos" racons de lectura de les cases que surten a les revistes de decoració. El racó perfecte, amb una comodíssima chaise-longue, un llibre obert i una tassa de cafè deixats desmenjadament al terra i un peu de foto que diu "Rincón de lectura", però ai las!! No hi ha cap llum a la vora i si hi és, la làmpada de peu no té cap cable. Està allí posada com un ficus. Evidentment, tampoc hi ha borra.
I jo pregunto: Existeix una casa sense endolls i sense cables? És possible això? Us ho imagineu?
I have a dream.
Tweet
Torna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada