Fuck me shoes




Fuck me shoes

L'anunci em va sorprendre, no me l'esperava entre les fabuloses cases que surten a la revista de decoració The World of Interiors. Em va sorprendre suposo que per la fascinació que sento per les sabates - res a veure amb la moda, amb Manolo Blahnik, Jimmy Choo o el fetixisme -. Les sabates m'agraden perquè tenen connotacions que ultrapassen la mera peça de vestir. Sempre que veig una sabata tirada a la cuneta d'una carretera, no puc evitar pensar en què li deu haver passat al seu propietari per perdre una sabata. Res de bo, segur! Les sabates només es perden quan van molt maldades.

Si haig de ser sincera no recordo de qui era l'anunci, ni què anunciava (vampirisme, en llenguatge publicitari, que vol dir que l'impacte d'un missatge o d'un/a model es mengen la marca i no la recordes), fins avui que he recuperat l'anunci per escriure això.

Resumint, el que em va agradar va ser decobrir les 'fuck me shoes' un nom molt suggeridor que els angloparlants s'han tret de la mànega per referir-se a un determinat tipus de sabates. El meu dubte és si es diuen així perquè conviden al fornici o pel mal que t'acaben fent al cap de vint minuts de dur-les. 

L'anunci és d'una guia comercial de TATLER i diu 'Què posar-se per a una primera cita' . La model porta un bonic vestit i una cartereta "marry me" de setí vermell - un altre concepte que se m'escapa - i unes'FM shoes' a joc. 

Què bo!










Torna

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada