L'antipatia és mútua

Sento una profunda antipatia pels navegadors gps. I puc dir que els dos navegadors que he tingut la sentien també per mi. Ja sé que es fa difícil de creure, però us asseguro que el primer navegador m'odiava i el segon va fer que em llancés contra un autobús, tan pendent com estava jo del seu "gire a la derecha cuando sea posible". No va ser possible.

A mi les ordres, concretes, si pot ser. Les ambigüitats al volant em posen molt i molt nerviosa. Els dos navegadors que he tingut eren castellanoparlants. Però no és aquest el motiu pel qual no entenia allò de "cruce la rotonda y tome la octava salida". A veure, ¿compten les direccions prohibides? I el camí de carro que si comptés seria "la tercera salida", el compto també?

Recordo una tarda que arribava tard al Lliure de Gràcia…  El navegador em va fer passar per carrers semipeatonals d'accés restringit. Aquella tarda em van fer més fotos que el dia del meu casament. Si ho arribo a saber vaig a la perruqueria.

Tant per tant, prefereixo perdre'm pel meu compte i confiar en el meu instint, que pel que fa a l'orientació, és nul. Sí, sempre em perdo, i què! A vegades no em perdo, però aleshores desconfio d'haver arribat a la primera i dono una altra volta. I em perdo.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada