Més de dos són un munt
Molt abans que el Corte Inglés m'informés que ja havia arribat la primavera, vaig començar a tenir formigues a casa. Una formiga fa gràcia, dues també, però una corrua de formigues sobre el marbre de la cuina quan vas a posar la cafetera de bon matí, fa molt fàstic, la veritat. Val a dir que les formigues són una molt bona manera de saber si tens la cuina impecable, neta o si definitivament, necessita "un bon fondo". Les coses com són.
I això em porta a pensar en el munt de bèsties que quan passen d'un determinat nombre, fan angúnia. Per exemple els coloms. Un colom o una parella de coloms, mira, encara t'hi podries encaterinar una estona. Ara bé, quan s'amunteguen tot un grup de coloms sota les taules d'una terrassa la cosa canvia completament. Hi ha qui per acabar-ho d'adobar et diu que són com rates voladores. I mentrestant tu et vas prenent el teu capuccino.
I el mateix passa amb els gats, malgrat que és una bèstia que m'agrada força. Però quan veig més de tres gats junts, l'animal en qüestió deixa de fer-me gràcia i passa a fer-me por.
Mira, coses que penso ...
Torna
Mira, coses que penso ...
Torna
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada